Amb la mort de Stalin el 5 de març de 1953, va pujar al poder Kruschev qui va instaurar una nova política exterior coneguda com “coexistència pacífica”. Es rebutjava la idea de que la guerra contra el capitalisme era inevitable i es preferia optar per una competició pacífica contra els EEUU.
Per l’altra banda, la reacció de Washington va ser tot el contrari. Es va parlar de la “doctrina de les represàlies massives”, és a dir, s’amenaçava a la URSS amb l'ús massiu de la bomba atòmica en cas de que Moscou adoptés una política exterior molt agressiva.
 |
| Primera trobada de Kennedy amb Kruschev |
Aquesta reacció tan contundent dels EEUU es va deure principalment al sentiment d’amenaça que sentien per part de la URSS, ja que, en aquell moment, ja comptaven amb la bomba atòmica i, a més, el 1957 havien llençat el Sputnik, el primer satèl·lit a l’espai.
Tot i que aquesta etapa va ser definida de coexistència pacífica, les dues superpotències no van deixar d’utilitzar qualsevol mitjà per imposar la seva hegemonia a les respectives àrees d’influència. Per posar alguns exemples, la URSS va reprimir de forma brutal les protestes obreres de 1953 a la RDA, i els EEUU van utilitzar la CIA per derrocar els governs progressistes de Mossadegh a l’Iran el 1953, o d’Arbenz a Guatemala el 1954.
La distensió (1962-1975):
Cap a inicis de la dècada dels seixanta es va entrar en un nou període entre les dues superpotències conegut com el de la distensió. El motius que van portar a aquest canvi en la relació entre els EEUU i la URSS van ser deguts, després de la Crisi dels Míssils a Cuba de 1962, a una nova presa de consciència del perill mortal que suposava la cursa nuclear. A més, una relaxació de la tensió afavoriria als dos països per fer front a la contestació creixent que començava a aparèixer als seus respectius blocs: Conflicte entre Pekín i Moscou, la Primavera de Praga, o els problemes dels EEUU amb De Gaulle i amb una Europa que començava a ser una potència econòmica.
Durant aquest període va destacar l’establiment de comunicació directa entre el Kremlin i la Casa Blanca el 1963, més conegut com “telèfon vermell”, la signatura del Tractat de no proliferació d’armes atòmiques de 1968 entre la GB, els EEUU i la URSS, i l’Acord SALT I de 1969, que limitava la construcció d’armaments.
 |
| Portada de la pel·lícula "Telèfon Vermell, volem cap a Moscou." |
La fi de la distensió i l’inici de la “Segona Guerra Freda” (1975-1985):
Una de les causes que poden explicar aquest canvi en la relació entre les dues superpotències és l’expansió soviètica en diferents regions del món:
 |
| Invasió dels soviètics a Afganistan |
- 1974: Revolució a Etiòpia que va derrocar la monarquia i va instaurar un règim marxista i aliat de Moscou.
- 1975: Amb la “revolució dels clavells” a Portugal, les seves colònies van aconseguir la independència, i després d’una guerra civil, van instaurar a Angola i Moçambic règims revolucionaris i favorables a la URSS.
- 1975: Victòria dels comunistes vietnamites que van unificar Vietnam sota un govern comunista.
- 1979: La revolució sandinista a Nicaragua va derrocar el dictador pro americà Somoza.
- 1979: La URSS va iniciar la invasió d’Afganistan per imposar un govern que garantís la seva influència.
