DEL BLOQUEIG DE BERLÍN A LA FORMACIÓ DE BLOCS MILITARS

El primer escenari de l’enfrontament entre els dos blocs va tenir lloc Alemanya. A l’acabament de la Segona Guerra Mundial aquest país havia quedat dividit en quatre zones d’ocupació militar controlades pels vencedors: soviètics, nord-americans, britànics i francesos. Els acords de Potsdam preveien la reconstrucció d’Alemanya sota un regim democràtic, però l’any 1948 els aliats occidentals van decidir, de manera unilateral, unificar els seus territoris i van anunciar la intenció de crear un Estat federal alemany separat de la zona russa i d’establir-hi un sistema monetari comú.

La capital, Berlin, dividida en quatre zones d’ocupació, es trobava en territori soviètic. L’URSS va decidir tancar la frontera i aïllar el sector occidental de la ciutat. El blocatge de Berlin va durar gairebé un any. Els Estats Units hi van respondre establint un pont aeri ininterromput per abastar la zona oest de la ciutat. Mentrestant, es preparava una constitució que va donar origen a la República Federal d’Alemanya (RDA) l’octubre del 1949, amb la capital al Berlin oriental, mentre la zona oest a continuar sota control occidental. Així es va consolidar la divisió entre el bloc occidental i l’oriental, que Churchill va popularitzar amb el nom de teló d’acer. Les autoritats de l’Alemanya de l’Est, a instancies de l’URSS, el 1961 van decidir aixecar un mur que dividia la ciutat en dos sectors que va esdevenir el símbol de la Guerra Freda.