La guerra de Corea (1950-1953):Després de la derrota de Japó al 1945, el nord de la península de Corea va ser ocupat per les tropes russes i pels nord-americans. La idea era mantenir el control de la zona a l'espera d'unes seleccions que donessin lloc a l'estat unificat de Corea.
Al 1949 es va produir la retirada dels soviètics i la divisió de Corea es va fer més forta. Corea del Nord tenia una administració comunista i més riquesa industrial que Corea del Sud, on s’imposà una dictadura militar pro occidental.
Al juny del 1950 Stalin va enviar els seus aliats de Corea del Nord comunistes a envair el Sud. La guerra va esclatar i per trencar aquest empat tàctic, el general Mc Arthur, radical i anticomunista, va arribar a proposar l'ús de la bomba atòmica i l'atac a Xina. Aquestes propostes van precipitar la reacció del president Truman a enviar l'exèrcit nord-americà a l'acció i Xina va passar a participar en defensa dels comunistes del nord. Durant tres anys tropes xineses i russes defensar el nord, i nord-americanes, australianes, canadenques, franceses i britàniques pel sud.
El conflicte va finalitzar amb la Pau de Panmunjom (1953) i va consolidar la divisió de Corea en dos territoris.
Finalitzada la guerra d'independència de la Indoxina, la Conferència de Ginebra (1954) va afirmar la divisió del territori en dos estats: Vietnam del Sud (recolzat pels EUA) i Vietnam del Nord.
L' inici de l’ implicació americana al conflicte es remunta als inicis dels cinquanta, quan van recolzar els desesperats intents de França per mantenir la seva presència colonial a la Indoxina enfront de les forces comunistes del Vietminh. La derrota francesa i la partició de Vietnam va portar al fet que Washington recolzés el règim anticomunista de Vgo Dinh Diem a Vietnam del Sud que feia front al Vietnam del Nord recolzat per la URSS. Però la corrupció de Diem va fer al seu règim creixentment impopular i finalment va ser enderrocat. Ja al 1964 la situació semblava desesperada per a Vietnam del Sud.
Els bombardejos massius, l'ús d'agents químics, la crueltat de la primera guerra i les queixes constants dels joves nord-americans van fer enormement impopular la política d'EUA i la seva reputació.
 |
| El terror durant el conflicte de Vietnam |
L' inici de l’ implicació americana al conflicte es remunta als inicis dels cinquanta, quan van recolzar els desesperats intents de França per mantenir la seva presència colonial a la Indoxina enfront de les forces comunistes del Vietminh. La derrota francesa i la partició de Vietnam va portar al fet que Washington recolzés el règim anticomunista de Vgo Dinh Diem a Vietnam del Sud que feia front al Vietnam del Nord recolzat per la URSS. Però la corrupció de Diem va fer al seu règim creixentment impopular i finalment va ser enderrocat. Ja al 1964 la situació semblava desesperada per a Vietnam del Sud.
Els bombardejos massius, l'ús d'agents químics, la crueltat de la primera guerra i les queixes constants dels joves nord-americans van fer enormement impopular la política d'EUA i la seva reputació.
Després d'una complexa fase de negociacions i enfrontaments militars, es va signar a París al gener de 1973 un acord de pau. A l'agost de 1973, el Congrés nord-americà va prohibir qualsevol represa de la intervenció nord-americana. La retirada de les tropes nord-americanes va fer que el règim de Vietnam del Sud s'esfondrés immediatament. L'ofensiva final comunista va tenir lloc en la primavera de 1975. El 17 d'abril, Penh va caure en mans dels Khmers Vermells. La guerra havia acabat.
 |
| Soldats lluitant a Vietnam |
La Guerra de Vietnam va ser la més llarga de la història nord-americana i va suposar per a aquest país una experiència de fracàs i frustració, constituint, sense cap dubte, el més seriós fracàs d'EUA a la Guerra Freda.
Crisi del Canal de Suez
Al 1954, Gamal Abdel Nasser arriba al poder a Egipte donant un gir espectacular a la política exterior del principal país àrab unint-se als països No Alineats. La reacció nord-americana va ser immediata posant fi a les negociacions que havien de finançar la gran obra de la presa de Assuan al Nil.
Al 1954, Gamal Abdel Nasser arriba al poder a Egipte donant un gir espectacular a la política exterior del principal país àrab unint-se als països No Alineats. La reacció nord-americana va ser immediata posant fi a les negociacions que havien de finançar la gran obra de la presa de Assuan al Nil.
Nasser va anunciar la nacionalització del canal de Suez, i França i Gran Bretanya, principals accionistes, decideixen intervenir militarment.
 |
| Nasser aclamat pel seu poble |
- El Regne Unit i França prenen finalment consciencia que han deixat de ser grans potències.
- Nasser es converteix en el gran vencedor. Aconsegueix transformar una derrota militar en una victòria política. La nacionalització del canal es manté i el prestigi del líder egipci augmenta de forma espectacular.
- La URSS aconsegueix iniciar la seva influència en el conflicte de l'Orient Mitjà.
- El Tercer Món aconsegueix la seva primera victòria. Nord-americans i soviètics són conscients que d'ara endavant deuen comptar amb la influència d'aquests joves Estats.
El conflicte intern de Cambodja
A l'antiga la Indoxina, Cambodja va ser un focus de conflictivitat i enfrontaments ideològics.
Al 1967 es van crear els Khmers Vermells, braç armat del partit comunista de Cambodja que va iniciar una guerra de guerrilles contra el govern militar de dretes i pro occidental que havia accedit al poder després dela descolonització. Tenia el suport d'USA, però quan les tropes americanes es van retirar de Vietnam, els khmers vermells van ocupar la capital de Cambodja i van implantar dictadura (Pol Pot).
Finalment, una invasió vietnamita acabà amb la dictadura dels khmers vermells sobre el territori.
 |
| Khmers vermells |
Al 1967 es van crear els Khmers Vermells, braç armat del partit comunista de Cambodja que va iniciar una guerra de guerrilles contra el govern militar de dretes i pro occidental que havia accedit al poder després de
Finalment, una invasió vietnamita acabà amb la dictadura dels khmers vermells sobre el territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada