L'ONU

L'ONU, en principi, admet al seu si tots els països, hagen participat o no a la guerra. El 1941 se signa la Carta de l'Atlàntic entre EUA i Gran Bretanya. Per fi el 1945 té lloc la Conferència de San Francisco en la qual s'adopta la Carta de les Nacions Unides i l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia. A més, es creen organitzacions paral·leles amb missions de cooperació específiques: la FAO, la UNESCO, l'OIT o l'OMS. El 1947 s'uneixen el BM i el FMI i el 1956 el GATT (substituït més endavant per l'O.M.C.).

Té 6 organismes essencials: l'Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Tribunal Internacional de Justícia, el Consell Econòmic i Social, el Consell de Tutela o Administració Fiduciària, i la Secretaria General.

Els objectius, finalitats i principis de l'ONU es poden resumir en els següents:
· manteniment de la pau i la seguretat internacional
· lliure determinació dels pobles
· defensa i promoció dels Drets Humans
· cooperació pacífica
· sobirania nacional de tots els Estats
· prohibició d'emprar la força per resoldre els conflictes
· solidaritat entre Estats
· i, per últim, la universalitat de l'Organització de Nacions Unides.

Els països que integren l'ONU van ser incorporant-se a poc a poc, segons es van anar creant, i independitzant de les seves respectives metròpolis. La guerra freda entre els aliats que van guanyar la segona guerra mundial va paralitzar, en bona mesura, l'eficaç utilització de la nova organització. La seva tasca és fonamental en el procés de descolonització. Un cop acabada la guerra freda es desbloqueja el Consell de Seguretat i es poden prendre acords d'intervenció en diferents països.