LA INTERVENCIÓ NORD-AMERICANA: EL PLA MARSHALL


 

Aquest pla contemplava la intervenció militar i l'ajuda econòmica a tots els països d'Europa que van expulsar als ministres comunistes com els de França, Itàlia, Bégica i Dinamarca. Aquest pla oferia una ajuda col·lectiva per quatre anys i promovia la unió europea com un instrument per resistir al comunisme. Els països que van acceptar aquestes condicions van crear l'Organització Europea de Cooperació Econòmica que entre el 48 i el 52 va rebre 13000 milions dòlars, així es va dur a terme un veritable miracle de reconstrucció econòmica.

Evidentment, el Pla Marshall va ser rebutjar per l’URSS i pels països de l’Est , que van denunciar l’ajuda americana com a element de control i de dependència respecte als Estats Units. L’any 1947 l’URSS va convocar a Polònia una reunió de dirigents de partits comunistes europeus en que van aprovar un informe presentat per Jdànov, braç dret de Stalin, que dividia el món en dos sectors irreconciliables liderats pels EUA i per l’URSS. D’altra banda, es va deixar constància de la voluntat soviètica de liderar les lluites revolucionaries o de fer-los costat arreu del mon. A més, es va instar els partits comunistes de l’Europa central a posar fi als governs de coalició i a substituir-los per governs comunistes submisos a Moscou i es va crear el Kominform, una organització que havia d’assenyalar als partits comunistes d’Europa l’estratègia que havien de seguir a cada moment.